“Puede que no te haga falta na’, aparentemente na’. Hawái de vacaciones, mis felicitaciones. Muy lindo en Instagram lo que posteas pa’ que yo vea cómo te va, pa’ que yo vea.”

Sento aquesta cançó de Maluma per tot arreu, 400 milions de visualitzacions a YouTube, amb polèmica inclosa, i em pregunto quins són els referents morals en el món dominat per les xarxes socials. Què transmetem a les generacions més joves en l’era tecnològica? 

Quan va aparèixer l’escriptura, Sòcrates s’hi va posar de cul. Amb l’escriptura deixaríem d’exercitar la memòria i perdríem l’interès a aprendre. On quedaven els reptes?

Al segle XIV Gutenberg inventà la impremta moderna. Aquelles còpies manuscrites normalment per monjos dedicats i entregats a un treball costós i lent, van donar pas, de cop i volta, al fet que la cultura es difongués a les masses i l’alfabetització augmentés de manera important.

Sense textos, el coneixement es difonia contant històries, sovint a la vora del foc i en grup. S’anaven integrant aprenentatges, creences i valors de manera col·lectiva. Però amb les històries impreses se’ns convida, per primer cop, a poder tenir un criteri propi. Una intimitat on poder sentir, emocionar-nos i opinar subjectivament. Sospirs, anhels i somnis.

Cada canvi, cada avenç, ens confronta. Què passa quan donem el poder a l’individu i no fem un adoctrinament col·lectiu?

Doncs que surt el jo, ens emancipem del grup. Passem de prioritzar uns valors i unes creences a prioritzar-ne uns altres. No és un simple intercanvi de cromos. Ens emancipem quan la nostra supervivència no es veu amenaçada, quan vivim amb les necessitats bàsiques cobertes i quan sabem que no seguir el ramat no ens inflingirà un càstig diví.

L’Enquesta Mundial de Valors és un projecte global d’investigació social que explora els valors i les opinions de la gent, com canvien amb els temps i el seu impacte social i polític. S’elabora des de 1981 fent enquestes a quasi 100 països (Wikipedia).

Si prenem les dades de l’última enquesta (2017-2020) i fem una comparació de valors entre Espanya i Finlàndia, ens trobarem que l’obediència a Espanya és important per un 40,4% de la població enquestada, mentre que a Finlàndia aquest percentatge no arriba al 23%. Si preguntem pel respecte a l’autoritat, a Espanya ens trobem amb un 65,2% que opina que és una bona cosa, mentre que a Finlàndia ronda el 32%, i pel que fa a la importància de la determinació i la perseverança, a Espanya és important per un 40% i a Finlàndia aquest cop ens superen: 61,5%. 

L’enquesta també pregunta si hem d’estimar els pares incondicionalment o només si s’ho guanyen i segons dades de 1995-1999 a Espanya un 14% opina que només si s’ho guanyen i a Finlàndia un 26,3%.

La irrupció de les noves tecnologies també ens confronta a un nou canvi de valors. Adaptar-nos per seguir avançant al ritme que ho fa la societat. No m’imagino què diria Sòcrates si ens veiés per un foradet, però si l’aparició de l’escriptura no va provocar que fóssim uns desmemoriats i ganduls, segurament els valors emergents seran els apropiats per fer front a reptes com el canvi climàtic o la robotització.

“Que a mí nadie me compra por pagarme una cuenta. Tendrás que amar mejor porque ser guapo no alimenta”. És el que li ha contestat Beatriz Luengo a Maluma.

Article publicat al Diari El Segre el 5 de Maig de 2021.

Fes clic aquí per veure l’article original