“Senyor, concedeix-me la serenitat per acceptar tot allò que no puc canviar, el coratge per canviar el que puc canviar i la saviesa per entendre la diferència.”

Estic segura que tots heu escoltat alguna vegada la pregària de la serenitat. De manera menys poètica ve a dir: fes el favor de no queixar-te.

I és que sovint som més que conscients que queixar-se no serveix per a res, però ho fem, ens queixem. Per què? Doncs perquè la queixa porta associada un benefici ocult. Ens permet ser escoltats, generem empatia, ens sentim més acompanyats i, inclús, ens poden donar solucions, tot i que no sempre les busquem.

El tema és si la queixa es converteix en costum, en un tret característic del nostre caràcter i de la nostra manera de fer front als reptes i les coses noves. Si és així, el nostre món s’anirà fent petit, no volent sortir mai de la nostra zona de confort, convertint-nos en éssers passius i, francament, poc atractius. Qui vol estar al costat de persones que només es queixen?

Poder fer front a les circumstàncies a les quals ens invita la vida és al que hauríem de tendir com a persones adultes, autònomes i lliures, així que, la propera vegada que et vingui una queixa als llavis pensa quin benefici és el que vols aconseguir i si tens altres maneres d’aconseguir-lo, potser simplement demanant el que necessites.

Hi ha una metàfora que explica molt bé aquest concepte. Hem de pensar en un ou ferrat. La clara, la part més gran, és el que s’anomena el nostre cercle de preocupació. En aquest cercle hi ha totes les coses que es preocupen però en les quals podem influir ben poc amb les nostres accions. La boleta és el nostre cercle d’influència, allà on sí que tenim molt a dir, perquè qualsevol cosa que fem influirà en els resultats. Gastar les nostres energies en el cercle de preocupació és com llençar-les a la brossa, per tant, hi he de dedicar molt poc temps, aquí. On sí que he de posar tota la carn a la graella és en el cercle d’influència, allà sí, allà jo tinc coses a dir.

Aprofitem les oportunitats?