Quan fa quatre dies estàvem convençuts que la nostra vida penjava d’un fil i, en un intent de dotar-la de sentit, milions de persones van deixar els seus llocs de treball buscant millorar les seves condicions. La gent deia prou en pro d’una major conciliació, autonomia, millor tracte, menys estrès, millor salari, més metres quadrats i aire pur de la muntanya.El fenomen es va anomenar “la Gran Dimissió” i als Estats Units, amb un mercat laboral molt més flexible que l’espanyol, va afectar al 2021 quaranta vuit milions de persones.

Una situació preocupant per a les empreses, ja molt perjudicades per la manca de talent, i que va provocar que fessin canvis, almenys les més conscients. No només a nivell de la digitalització, sinó també a nivell de cultura corporativa, procurant fer la vida més amable als treballadors. En vam parlar en aquesta columna, de la Gran Dimissió i dels efectes a Espanya, amb un mercat molt més rígid, on és més difícil canviar de sector, on ens costa moure’ns del costat de casa i on tenim certa protecció: abans de dimitir, hem d’estar disposats a renunciar a la indemnització corresponent. Tot i així, també la vam patir, amb més renúncies que mai, setanta mil el 2022 segons el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions. La por a morir de la pandèmia s’ha transformat en una altra por avui dia: la por a la incertesa. Provocada per les turbulències que vivim, un darrere l’altra: guerres, inflació, inestabilitat política, amenaça de recessió, etc. Seguim tenint por, però reaccionem diferent. La por a morir ens va empènyer a buscar finestres amb horitzons verds i la por a la incertesa ens fa veure penya-segats que provoquen vertigen. Canvia la por, canvien les prioritats. Les empreses recuperen cert poder, però compte, que ningú s’emocioni, hem après coses amb la pandèmia.

Continuem donant valor a la flexibilitat, que ens tractin bé, poder conciliar vida laboral i vida privada, a la salut mental, als salaris de mercat, etc. Les generacions que dominen actualment el mercat laboral, les millenials i Z, no estan disposades a renunciar la seva vida personal en pro de jornades llargues i asfixiants de feina. Així que les empreses que vulguin optar a atreure el millor talent han d’apostar per oferir condicions que facin els llocs de treball atractius en conjunt. Del romanticisme al “practicisme”, de tot s’aprèn.

Article publicat el 04/02/2024 a la secció “Del dret i del Ravés” al Diari Segre.

https://www.segre.com/ca/opinio/240204/dimitir-ja-moda_331896.html