Actualment, la raó principal per deixar una empresa és per millorar la conciliació entre la vida laboral i la personal. Per davant de la remuneració.Aquesta dada ens indica que, l’après amb la pandèmia ens ha fet tornar més exigents. Ja no dimitim en massa, però sí que exigim millors condicions de treball.

Igualment, ens indica que al mercat laboral conviuen diferents generacions i les que més pesen són les més joves. Mentre els més grans valoren l’estabilitat i la seguretat, els més joves valoren la flexibilitat i tenir vida.

Per retenir el talent ho tenim clar, però i per atreure’l? Doncs resulta que, després del salari i els beneficis, el que més valorem és també la conciliació. Així doncs, mana tenir polítiques ad hoc a l’empresa si volem que la gent ens triï i es quedi.

Probablement estem vivint el final d’una època, la d’aquells treballadors que ho donen tot per l’empresa, amb jornades sense fi, caps de setmana i sacrifici enorme. Si en teniu uns quants d’aquests, espavileu. Quan els haureu de substituir, no trobareu recanvi. No amb la mateixa predisposició. Evolucionar va en línia amb conciliar.

Després de la flexibilitat i els motius econòmics, ve la falta d’oportunitats de desenvolupament professional. Tenir una trajectòria limitada és la quarta raó per deixar una feina. I aquí tenim uns quants malentesos.

Créixer professionalment no vol dir només mirar cap a dalt. Les empreses no tenen possibilitats de promoció infinites. Les posicions són les que són, per la qual cosa no només hem de mirar verticalment sinó també horitzontalment, adquirint noves habilitats. Mirar cap a dalt sovint va associat a gestionar i liderar persones i no tothom vol encaminar-se cap a la gestió ni té dots per portar equips, així què? Obrim el ventall de possibilitats?

Deixem clars quins són els itineraris disponibles per departament i les habilitats que es requereixen per afavorir la mobilitat interna. I no, no parlo de plans de carrera, no hi crec gens. Amb un entorn que canvia cada cinc minuts, ni empresa ni treballador es poden comprometre a llarg termini.I aquí una dada curiosa, segons LinkedIn, les noves generacions són les més interessades en les promocions internes, però són les que menys assabentades estan de les oportunitats i dels plans de formació que existeixen dins les organitzacions, així que introduïm un nou component a l’equació.

Hem de comunicar correctament i fer-ho pels canals adequats. Les diferents generacions són sensibles a canals i llenguatges de comunicació diferents i també hem de ser destres en això. Som-hi?