Setze de juliol de l’any passat, un noi de vint anys, en Carlos Alcaraz, conquista Wimbledon, remuntant un primer set demolidor, 1-6 a favor de Djokovic, després de quasi cinc hores de partit esgotador. Va ser un espectacle veure com es va refer físicament i mentalment davant el serbi.Ningú dubta del talent del qui està cridat a ser el relleu en l’Olimp del tenis espanyol, però per aconseguir els resultats que obté, ningú dubtaria tampoc de les hores d’entrenament diari, físic i mental i de la dieta estricta que porta.

Sense marxar del tenis, els que heu seguit la carrera d’en Rafa Nadal sabreu que està plena d’èxits i també de patiment. Talent, entrenament i, per descomptat, resiliència. La capacitat de sobreposar-se a les adversitats que han posat pedres al seu camí, en forma de dolor i lesions.

Si mirem fora de l’esport, trobaríem molts més exemples que ens ajudaran a avaluar si el talent és suficient, com el de l’escriptora J.K. Rowling. Tenint en compte els cinc-cents milions de còpies venudes de Harry Potter, així com l’èxit de l’adaptació de les novel·les al cinema, podríem dir que la seva autora té talent. Un talent que no tothom va valorar a simple vista, vist que les editorials rebutjaven l’obra una i una altra vegada, forçant l’escriptora a viure de les ajudes socials. En el seu discurs als acabats de graduar de Harvard el 2008, destacava els beneficis de fracassar i el poder de la imaginació. 

Lady Gaga va començar a tocar el piano als quatre anys i als dotze a compondre. La seva trajectòria està plena de premis, dels Grammy als Oscar. Cantant, compositora, actriu i icona. Esforç? Molt. La mateixa artista explica que la seva carrera és la resposta al bullying que va patir de petita.  Arribats a aquest punt, semblaria que amb el talent no n’hi ha prou i que hauria d’estar acompanyat d’esforç, resiliència, empatia, gestió emocional, determinació, disciplina i passió, com a ingredients claus per a l’èxit. 

Tot plegat són pistes a tenir en compte quan fem entrevistes laborals. Donant per descomptades les habilitats per desenvolupar una feina en concret, avaluaríem també la motivació per seguir aprenent, les habilitats socials, la intel·ligència emocional, la determinació i la força de voluntat, entre d’altres.Per a tenir organitzacions que despuntin, necessitem equips que també ho facin, i aquí la contaminació positiva ens va molt bé i es produeix.

No tots seran cracs com els descrits en l’article, però sí que hauríem de procurar tenir la major part dels ingredients de la recepta de l’èxit a la coctelera. El talent sense acció només és una promesa.

Article publicat el 07/04/2024 a la secció “Del dret i del Ravés” al Diari Segre.

https://www.segre.com/ca/opinio/240407/amb-tenir-talent-n-hi-prou_400998.html