Quan penso en una zebra em venen dos imatges al cap. En una, la zebra, en grup, està pasturant tranquil·lament. En l’altra, corre en una carrera a vida o mort mentre la persegueix un lleó. Sabent que en qualsevol moment estan en perill de mort, les zebres no tenen ansietat, ni problemes de son, ni úlceres. Per què les zebres no tenen úlceres és precisament el títol del llibre del neuroendocrinòleg de la Universitat de Stanford, Robert Sapolsky. Un llibre en el qual en Robert ens explica les diferències dels efectes de l’estrès sobre els animals i les persones.
La zebra, quan és perseguida pel lleó, sent un estrès enorme en un moment precís i de curta durada. Quan s’ensuma el lleó, accelera el ritme cardíac, la respiració i augmenta el bombeig de sang i oxigen als músculs per tal que pugui córrer el més ràpidament possible. Una vegada acabada la persecució, si surt viva, tota aquesta resposta corporal per fer-hi front es desactiva i torna a pasturar tranquil·lament. Les zebres no pensen ni en el passat ni en el futur, només existeix el moment present.
Les persones destinem més energia al passat i al futur que al present. De fet, el present és el lloc més deshabitat del planeta. Imagineu que el nostre lleó és una reunió amb un client crucial a qui no tenim massa satisfet. Dies abans començarem a estar preocupats per la reunió. Quan hi pensem ens començarem a posar nerviosos, ens costarà dormir, palpitacions… és a dir, el nostre cos activarà la resposta a l’estrès abans que es produeixi la reunió en si. Tindrem la reunió i dies després continuarem patint pensant en tot allò que haguéssim pogut fer o dir que hagués reconduït millor la situació. D’aquí que haguem que recórrer a pràctiques com la meditació, el ioga, el control de la respiració, etc., per recordar-nos que l’important és l’aquí i l’ara.
Si us pareu a pensar, tots coneixeu quins són els vostres estressors, aquelles situacions que us generen estrès: la feina, l’adolescència dels fills, no arribar a finals de mes, els exàmens trimestrals, la parella… En tenim tants, que vivim en constant estat d’alerta, amb els símptomes que això comporta: problemes de són, musculars, sortides de to, mal de panxa entre d’altres, als quals ens adaptem via cafeïna, alcohol, devorant pastissos o no podent aixecar-nos del sofà. Segurament us sona tot plegat i, igual que jo, penseu: qui pogués ser zebra!
Article publicat el 01/06/2025 a la secció “Del dret i del Ravés” al Diari Segre.
https://www.segre.com/es/opinio/del-dret-del-raves/250601/qui-pogues-ser-zebra_845999.html