A l’episodi sisè de la sèrie Emily in Paris, l’amiga xinesa de l’Emily li explica com el seu pare la vol subornar amb un cotxàs i una casa: “Només cal que torni a casa, fer el seu programa de capacitació i vestir-me com Angela Merkel.” Una catàstrofe per a la jove, vaja.

I és que sí, és inevitable pensar en Merkel i no veure-la amb qualsevol dels seus vestits jaqueta sobris i fora de tota sofisticació. Com ella diu, és empleada pública, no model.

I com a empleada pública la seva imatge també l’associem a credibilitat, a serietat, a lideratge, a influència i a consens. Després de setze anys al capdavant del govern alemany, Merkel diu adeu deixant un llegat de marcada influència internacional i de disciplina, perseverança, cultura de l’esforç, pragmatisme i consens a Alemanya.

No han estat fàcils aquests 16 anys per a la doctora en física quàntica. La crisi financera del 2018, la crisi existencial de la UE, l’onada migratòria i els refugiats i per acabar-ho d’adobar, la Covid-19, han marcat el seu govern.

La seva recepta? Fer allò que diu, entre altres coses. Obvi? .

Com a europeista convençuda, figures com la de Merkel són per a mi de les que ens inspiren confiança. França es mostra dèbil i els anglesos se’n van a marxes forçades amb un Brexit que no convenç a tothom.

I no ens inspira confiança pel sol fet del complex d’inferioritat que sovint tenim enfront dels alemanys i perquè darrere de la seva figura es veu la fermesa de les seves conviccions, uns principis seriosos i una orientació al curt termini i al pragmatisme. Aquesta orientació a curt termini no és pròpia de polítics que sovint tenen el focus més posat en les properes eleccions que en l’acció que requereix un món que es mou tan de pressa.

D’aquí també la seva relació amb la premsa. La premsa no ha de servir per fer-se publicitat sinó per projectar les pròpies idees polítiques.

La seva ascendència és tal que també ha arribat al carrer. S’han creat neologismes vinculats amb el seu cognom.

De no tenir una opinió clara sobre un tema se’n diu zu merkeln. O un altre Merkiavelli(una referència a Maquiavel): una forma de fer política sense vacil·lacions orientada a resultats.

Acabo amb una frase que em fa pensar en la relació de Merkel amb els problemes: “Estaven tan acostumats a viure junts, a mirar-se de prop, que si es veien pel carrer es torbaven” (Adolfo Bioy Casares. Guirnaldas con amores).

Article publicat el 4 d’Abril al Diari El Segre.

Fes clic aquí per veure l’article original.