La frase “think manager, think male”, que fa referència als estereotips masculins del lideratge (enèrgics, dominants, forts, competents i heroics) em recorda que a mi m’agrada més parlar de competències que de gènere. 

No em sento còmoda quan em pregunten si prefereixo un lideratge femení o masculí. Prefereixo un lideratge de persones autònomes, amb les competències necessàries per dur a terme el que se n’espera.

Hi ha dones amb més energia Yang, és a dir, masculina, i homes amb predominància d’energia Ying (femenina). Persones, no gènere.

Tot i així, la realitat ennuega: l’Ibex-35 va tancar el 2019 amb menys d’un 30% de conselleres quan, si ens remetem a les xifres, el nivell educatiu de les dones és més alt que el dels homes.

L’esperança és l’últim que es perd i tenim raons per ser optimistes: segons un estudi impulsat per l’investigador de la Universitat de Múrcia Antonio Mínguez, referent en estudis de diversitat de gènere, la presència de les dones als consells d’administració de les empreses augmenta la rendibilitat, en redueix el risc financer i l’endeutament, redueix la informació asimètrica i la remuneració dels directius és més adequada als interessos dels accionistes. Encuriosida pels efectes d’una primera vicepresidenta americana, Kamala Harris. i de l’escrutini al qual se la sotmetrà a tots els nivells. 

Ho hem de solucionar a cop de llei en base a unes quotes mínimes?

Reconec que sempre m’enredo en aquestes discussions, en què normalment els homes tenen una opinió favorable i algunes dones també.

Després de deixar-te la pell en els estudis, de treballar la teva marca personal, d’assolir una experiència notable, t’agradaria accedir a un lloc de treball simplement perquè hem de complir una quota? O t’hi agradaria entrar per mèrits propis? Als homes que estan d’acord amb les quotes els preguntaria si no tenen esposes o filles. 

Les dones diuen que per algun lloc hem de començar.

Jo proposo un lloc per començar: per nosaltres mateixes. Les dones sovint som molt dures amb nosaltres mateixes. Som jutge i botxí. Proposo que siguem nosaltres mateixes les que trenquem el sostre de vidre, no pas que altres ho facin en nom nostre. Guanyem-nos el lloc per eficiència i eficàcia i no pas per ètica empresarial. Què ens hem proposat aconseguir? On vols dedicar les teves energies? Som-hi! Madame Curie deia: “A la vida, no hi ha res a témer, només cal comprendre.”

Estic acostumada a entrar en una sala, mirar al voltant i no veure-hi cap dona. Reconec que no em fa sentir incòmoda ni petita i em pregunto si la raó no és que quan els pares marxaven a collir olives, si jo cuinava, el meu germà havia de rentar els plats, o a l’inrevés. L’avi no hi estava gaire d’acord, però així és com ho manava la mare i suposo que pensava que no calia lluitar totes les batalles quan l’esperava un dia dur al davant.

La crisi engegada per la Covid no ajuda. Les empreses que han sobreviscut millor a la crisi són les que millor han gestionat la caixa. Una bona gestió de la tresoreria és fonamental en un període en què tenim problemes de liquiditat i aquest fet implica que es prioritzin els perfils financers i no és aquí on abunden les dones.

Sempre hi haurà coses que ens acostaran a la feina i coses que ens n’allunyaran. Compaginar vida laboral i vida professional té els seus reptes, tot i que les noves generacions no hi veuen les diferències.

Com diu Cathy Bessant, directora d’operacions i tecnologia del Bank Of America, “al final del dia, la diversitat sempre guanya”.

Article publicat al Diari Segre a la secció del “Dret i del Ravés” el 07/03/2021. Fes clic aquí per veure la publicació original.