En William Arthur Ward ens deia que “El pessimista es queixa del vent; l’optimista espera que canvii; el realista ajusta les veles”. Sabent que vivim en un món VUCA (volátil, incert, compelxe i ambigú), afegiria que hauríem de ser capaços de crear el nostre propi vent.
Sempre vivim en temps incerts, el que passa, és que de tant en tant, aquest vent bufa tan fort que ens sacseja de les arrels fins les fulles.
L’estiu passat, de viatge a Cuba, vaig tenir la sort d’ensopegar amb el José, un natiu que em va permetre conèixer el seu país des d’una mirada profunda i plena de contradiccions. No sabia el seu cognom. La seva àvia havia nascut en una plantació d’esclaus i la costum era que el propietari els hi possés el seu cognom a tots, així era més fàcil saber quins eren “seus” i quins eren del veí. Estem parlant de menys de 200 anys enrera. Els temps eren incerts? Oi tant! I la gestió dels equips era a base de fuetades.
Amb la revolució industrial teníem jornades de 15 hores, les colònies, el treball infantil, epidèmies i gana. Poc importava si ens agradava el que fèiem, l’important era no posar-se malalt i portar un plat a taula.
I si fem un salt més gran, a l’era digital, amb els robots, la Intel.ligència artificial i el blockchain, de nou ens invaeix la incertesa. Els robots eliminaran el meu lloc de feina? No mengen, no es posen malalts, no es cansen… I sorpresa! Resulta que ara he de fer marketing per atreure i retenir els millors talents. El que s’anomea Employer Branding.
Ara ja importa més si m’agrada o no el que faig, a més, tenim una pirámide poblacional totalment invertida, amb taxes de natalitat molt baixes i resulta que hem perdut el factor geogràfic perquè ara podem teletreballar des d’on vulguem. Ja no val el “marxaria però és que tinc la feina al costat de casa”.
Temps incerts? Sí! Les empreses que tinguin una proposta de valor clara i la sapiguin comunicar bé són les que podrán triar talent.
A dia d’avui estem més conectats, més informats i més formats que mai, amb les generacions millennial i Z que plantegen nous reptes de gestió. Benvinguts reptes perquè si mirem endarrera, tots els temps incerts passats ens han fet millorar.
El que sí que hauríem de tenir clar és que si vivim en un entorn canviant hem de ser àgils, ràpids, hem d’estar empoderats, ser productius i treballar junts. Hem de tenir clar per quines etapes passem en un procès de canvi: negació, resistència, exploració i compromís i hem de dotar als equips de recursos en gestió emocional. Sí, en els processos de canvi hi ha por, tristesa i de vegades ens enfadem també.
I quina és la realitat? Doncs que segons Gallup, només un 15% dels treballadors està compromès amb la seva feina, tot i que saben que un treballador feliç no només és més productiu, sino que és més creatiu, millor venedor, més motivat, més resilient i és capaç d’oferir una bona “customer experience”.
Les empreses que transiten més ràpidament els canvis són les que posen el focus en les persones. És una raó poderosa per fer-ho, no?
Laura Ravés
Fundadora de HiHappiness
Article publicat a la Veu de l’Anoia el 26/08/2020