“Luca, el 50% dels nens de la teva generació arribaran als 100 anys”, vaig etzibar al meu fill no fa gaire. La veritat és que no li va fer gaire il·lusió.

Què us semblaria, a vosaltres?

És indubtable que l’augment de l’esperança de vida és un signe de progrés, però, si us sembla bé, no em centraré en aquest punt, sinó amb el que implica a escala de carrera laboral i potser entendreu per què al Luca no li va fer especialment il·lusió en un principi. Si parlem de l’edat de jubilació, vivint 100 anys, on se situarà? Als 80? Això implica que al llarg de la nostra vida haurem de generar un dossier de valor ple de feines diferents, d’experiència, de contactes i d’habilitats creixents.

Aquestes habilitats creixents són el que es coneix com a upskilling i reskilling. Upskilling fa referència al procés d’aprendre noves habilitats en el teu camp; en canvi, el reskilling ens parla d’adquirir habilitats per desenvolupar treballs diferents. 

No podem pas esperar que aquestes necessitats les satisfaci el sistema educatiu, que tots entenem que ha de canviar, sinó que ens haurem de buscar la vida amb una actitud oberta, adaptativa i d’aprenentatge continu, no com una obligació, sinó com una elecció i una oportunitat. 

A les empreses, més o menys, hi trobem un 18% de treballadors motivats, un 60% de gent que “ni fu ni fa” i un 22% d’amargats (dins dels quals hi ha un percentatge de sabotejadors). Amb una vida laboral que s’estira com un xiclet, imagineu el que pot suposar no formar part d’aquest 18%. Important, doncs, descobrir els nostres talents i fomentar la curiositat com a motor intern.

En aquest món de vides tan llargues també entra en joc l’evolució dels tipus d’intel·ligència artificial. Dels de memòria limitada als tipus que tenen consciència de si mateixa, el més proper als éssers vius. Sembla que tindrem molt temps lliure amb unes màquines tan eficients! 

El treball no només serveix per pagar factures, sinó per assegurar la nostra dignitat i progrés, així que ens trobem davant d’un repte de magnitud enorme. Com assegurarem la dignitat en un període de vida laboral tan llarg?

Igualment tenim una altra implicació: ens barrejarem amb moltes generacions a la feina. Avui en dia, parlem molt de la generació baby boomer (els nascuts del 1946 al 1964), de la generació X (de l’any 65 al 80), dels millennials (dels 80 a les portes del 2000) i dels Z, els que venen a continuació. Tot i que hi ha trets diferencials entre les generacions i els hem de tenir en compte a l’hora de gestionar equips, pot ser que no et sentis reconegut/da en cap. 

En aquests casos, a mi m’agrada posar d’exemples el Miguel Castillo, un Erasmus de 80 anys a Verona, o de la Rita Levi Montalcini, premi Nobel de Medicina a qui quan van proposar fer-li un homenatge complerts els 100 anys s’hi va negar, dient que no li interessava el passat sinó el futur, que no li vinguessin amb punyetes. 

El Miguel i la Rita són un clar exemple del perennials: l’antigeneració. Gent que no se sent identificada amb cap generació en concret perquè la seva data de naixement no determina ni la seva actitud ni els seus comportaments.

Gent amb la curiositat ben desperta, amb la capacitat de reinventar-se contínuament i en canvi constant. 

Afegim anys a la vida o vida als anys? .

Article publicat el 05/090/2021 a la secció “Del dret i del Ravés” al Diari Segre.

Veure article original: https://www.segre.com/noticies/opinio/del_dret_del_raves/2021/09/05/jubilats_als_anys_145496_10592.html