Divendres 14 vaig realitzar la ponència de com les noves generacions desafien les formes de  treball conegudes, en el marc de la Mobile Week d’Igualada i a la sala d’actes de la Universitat.

Rodejada d’estudiants majoritàriament de la generación Z, vaig anar explicant i validant amb ells, les diferències generacionals que podien conviure dins d’una mateixa empresa.

El punt de partida? Ser millennial o Z, a part de totes les etiquetes que porta associades, jo sempre dic que és una actitud. L’estar encuriosit, la voluntat d’aprendre, de col.laborar, de treballar per un propòsit, de que siguin les marques les que ens siguin fidels i no al revés, i com a fi últim, disfrutar fent el que fas.

Vam parlar d’organitzacions molt jerarquitzades i d’empreses que treballen amb holocràcia. Les cares eren de: “això és possible”? I algun comentari del públic va ser: “ves a saber què em tocarà a mi”. Curiós, perquè les empreses, en un futur no molt llunyà, acabaran competint per fer-se el més atractives possible, per tal de que aquests estudiants vulguin treballar amb elles. I dic amb i no per, perquè la connotació és molt diferent. Treballar per és una acció purament mercantil. Treballar amb, vol dir treballar per un objectiu comú, on tots remem alhora.

Jack Welch, de GE, “Segurament no hi ha res pitjor en el món dels negocis, que treballar per un cap que no vol que triomfis”.

En una població cada cop més envellida, amb taxes de natalitat molt baixes, tots ens hem d’esforçar per crear riquesa i també diversió, felicitat en allò que fem.

Així que pels Z que deien: “ves a saber què em tocarà”, els hi parlaria d’ambició, de curiositat, de ganes d’aprendre i de ser disruptius. 

I pel que fa a les empreses, el que els hi diria, és que treballin molt la seva cultura i que l’expliquin molt bé, perquè això és el que les farà ser atractives.